Sí a l’educació plurilingüe

Les actuacions de la Conselleria d’Educació van dirigides a limitar l’aprenentatge del valencià amb l’objectiu de reforçar el desequilibri competencial entre les dues llengües oficials. Els seus vincles s’associen a una sola de les llengües i s’evidencia manifestament el menyspreu cap a l’altra. Tot seguit, reproduïm els seus arguments i la nostra resposta.

1. “Todo el alumnado va a cursar un mínimo indispensable de valenciano.” 

Considerem que el “mínim indispensable” ha de ser aquell que garanteix la capacitació plena de tot l’alumnat en valencià i en castellà. Segons l’informe elaborat per les universitats valencianes, “en l’àmbit de recerca sobre programes plurilingües hi ha un acord quasi unànime sobre la necessitat que l’ús vehicular de la llengua minoritzada ha de ser majoritari i que en cap cas hauria de baixar del 50 %, si de debò es pretén corregir el bilingüisme social asimètric”.

Les competències lingüístiques adquirides en llengua minoritzada són fàcilment transferibles al castellà; les que s’adquireixen en llengua majoritzada no garanteix aquesta transferència. Per tant, no hi ha cap necessitat –en el marc d’una educació plurilingüe de qualitat- implementar mesures en contra de l’aprenentatge del valencià. Com diu Vicent Pascual, “el valencià no és un problema en els estudis de les xiquetes i xiquets valencians sinó més aviat la condició necessària per a l’excel·lència.”

El govern del Botànic va establir com a mínim el 25%, un percentatge que considerem totalment insuficient. No obstant això, amb l’actual administració, el valencià deixa de ser llengua vehicular obligatòria, la qual cosa agreuja encara més la situació de minorització. 

2. “Ley de Uso y Enseñanza del Valenciano reconoce el derecho de la exención del valenciano para el alumnado de municipios castellanohablantes.”

“El valencià és lIengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conéixer-Io i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques.” Art. 2 de la LUEV.

“Tots els ciutadans tenen el dret a expressar-se en valencià en qualsevol reunió, així com a desplegar en valencià llurs activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, polítiques, religioses, recreatives i artístiques.” Art. 17 de la LUEV

“Qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.” Art. 19 de la LUEV

“El Consell de la Generalitat Valenciana introduirà progressivament l’ensenyament del valencià als territoris de predomini lingüístic castellà relacionats al Títol Cinqué, i afavorint totes les iniciatives públiques i privades que contribuïsquen a la finalitat esmentada.” Art. 24 de la LUEV

Quines mesures té previstes la Generalitat Valenciana per a fer efectiu aquests drets que prescriu la LUEV? Com encaixen les mesures destinades a restringir l’aprenentatge del valencià amb l’obligació del Consell de la Generalitat Valenciana d’introduir progressivament l’ensenyament del valencià als territoris de predomini lingüístic castellà?

3.  “La Conselleria sostiene que el Gobierno Botánico de Ximo Puig impulsó un modelo lingüístico único, que no diferenciaba la singularidad de las zonas castellanohablantes”

Diferenciar la singularitat de les zones de predomini lingüístic castellà (no zones “castellanohablantes”) ha de consistir necessàriament en eliminar l’aprenentatge del valencià? Per extensió, diferenciar la singularitat de l’alumnat nouvingut hauria de permetre l’absència del castellà com a llengua vehicular i limitar l’aprenentatge lingüístic a les llengües familiars de l’alumnat no natiu?

Escola Valenciana entén que donar resposta a les singularitats no ha de significar la renúncia als objectius sinó assegurar-los, garantint els recursos, el personal ordinari i especialista necessari, les eines, la formació i l’acompanyament als centres educatius a mode compensatori d’acord amb el context on s’ha de desenvolupar l’ensenyament.

L’escola que promou Escola Valenciana acull la diversitat lingüística i cultural de les famílies que la conformen, que s’organitza segons criteris estrictament pedagògics. 

L’article 12 de la Llei 4/2018 recull algunes mesures pel tractament de les singularitats. 

4. A partir de ahora van a ser los consejos escolares los que decidirán si mantienen el mismo número de asignaturas impartidas en valenciano hasta ahora, o bien si deciden impartir más asignaturas en castellano de las que había antes.”

Els projectes lingüístics ja no tindran per finalitat “garantir la consecució dels objectius i els nivells bàsics de referència” (Art. 14 de la llei 4/2018). La iniciativa de la Conselleria facultarà els consells escolars per a “mantenir el nombre d’assignatures en valencià o impartir més assignatures en castellà” . No estaran els consells escolars facultats per augmentar el nombre d’assignatures en valencià? Només es podran mantenir?

És a dir, el valencià es podria mantenir i el castellà es pot incrementar. Un llenguatge profundament discriminatori que delata, una vegada més, una incomprensible aversió a la implementació de programes d’èxit.

Les famílies no tindran tampoc garantit el dret d’escollir ensenyament en valencià, ja que són els centres els que determinaran en percentatge vehicular de valencià. L’article 6 de la LUEV prescriu que tots tenen dret “a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.

5. “Som els pares els qui hem de triar.” Segons el conseller, “cal adaptar els centres a la decisió de la llibertat.”

Els centres educatius s’han d’organitzar d’acord amb criteris estrictament pedagògics. No hi ha cap pare o mare que vulga triar models de fracàs educatiu, de la mateixa manera que no hi ha “llibert” basat en el desconeixement. Les famílies i, molt especialment l’alumnat, han de tindre assegurat el dret a una educació plurilingüe de qualitat que els garantisca la plena capacitació en les llengües oficials i l’administració educativa l’obligació de promoure-la tal com prescriu la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

L’article 3 de Convenció sobre els drets de la infància assenyala: “En totes les accions que concerneixen l’infant, tant sí són portades a terme per institucions de benestar social públiques o privades, tribunals de justícia, autoritats administratives o cossos legislatius, la consideració principal ha de ser l’interés primordial de l’infant”. 

6. “Es mantindran els mínims del 25% d’ensenyament en valencià i en castellà justificant que aquest percentatge ve marcat per «la famosa sentència de Catalunya». Aquests mínims de valencià, en canvi, desapareixeran als territoris de predomini lingüístic castellà. 

D’acord amb l’article 6 de la LUEV, “ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua”, aleshores mantindre un mínim prescriptiu pel castellà i no pel valencià és una clara vulneració dels drets lingüístics.

7. Cal “adaptar els centres a la decisió de la llibertat.”

No hi ha “llibertat” basada en el desconeixement.

Aquest contingut forma part de la campanya “Llibertat no és demagògia” d’Escola Valenciana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb el suport de: